Històries de bruixes i polígons*
Eduard Ribera
(Incloses al volum La casa per la finestra, 1988)
 

Plou i fa sol (1)
Plou i fa sol. I plou tant que tots els polígons surten de casa  amb el paraigua quan van cap a la feina. Sempre que plou, els polígons estan molt tristos perquè saben que no veuran les bruixes.
Quan para de ploure, els polígons surten de la feina i, com que s’adonen que fa molt sol, s’arriben a casa per deixar el paraigua i agafar les ulleres fosques per protegir-se’n. Llavors es posen molt contents perquè saben que encara podran veure les bruixes.

Les bruixes es pentinen
Les bruixes es pentinen perquè saben que resulten atractives als polígons. I, a més, una bruixa ben pentinada sempre fa de bon veure. Això és el que creuen els polígons. Sempre que un polígon veu una bruixa creuar el cel, damunt d’aquelles escombres sempre lluents i silencioses, li surten els ulls de les òrbites i el cor se li accelera. I a elles els agrada que els polígons les mirin; per això no es cansen de fer viatges amunt i avall de la ciutat. Es passegen per damunt dels carrers més transitats, volant molt baixet a les hores de sortida del treball o a l’hora en què els polígons van a esmorzar als bars.
Només quan van acompanyats de llurs dones, els polígons no miren les bruixes (encara que alguns ho fan de reüll). Les dones dels polígons són molt geloses i no poden suportar que els seus marits es fixin en les bruixes. Per això els dies de festa, en què els polígons han de dur la dona i la canalla a la plaça a fer l’aperitiu, després de missa, o a ballar sardanes per la tarda, no veureu mai que cap polígon es fixi en les bruixes. Això, a les bruixes, les empipa molt. Però, com que la majoria són de naturalesa raonable, comprenen el paperot que han de fer els pobres polígons davant de llurs dones i no acostumen a atansar-s’hi gaire els dies de festa. Només ho fan les més presumides, però sempre tornen decebudes.
A les nits, quan les dones dels polígons han de posar la canalla a dormir, fregar els plats i preparar els entrepans per a l’esmorzar, ells s’arriben als pubs, on es troben amb les bruixes. Les conviden a cerveses, combinats de licors d’herbes, cacaolat amb menta i altres afrodisíacs. Els expliquen acudits grollers, se’n van a volar una estona amb elles i fan l’amor. Després se’n tornen cap a casa i troben la dona dormint. Ells es posen al llit feliços de saber que l’endemà al matí, quan surtin de la feina o vagin a esmorzar als bars, tornaran a veure les bruixes volant per damunt dels seus caps.
És per això que les bruixes es pentinen.

Plou i fa sol (2)
Plou i fa sol. I el sol lluu tan fort que tots els polígons surten de casa amb ulleres fosques quan van cap a la feina.
Sempre que fa sol, els polígons estan molt contents perquè saben que veuran les bruixes. Però, quan el sol s’amaga entre els núvols, els polígons surten de la feina i, com que s’adonen que plourà molt, s’arriben a casa per deixar les ulleres fosques i prendre el paraigua per protegir-se’n. Llavors els polígons se senten molt tristos perquè saben que ja no podran veure les bruixes.

Les bruixes porten dol
Les bruixes porten dol perquè han executat una companya. Un polígon l’havia convidada a casa perquè la seva dona no hi era. Mentre estaven practicant l’amor damunt el llit matrimonial ha tornat la dona del polígon i els ha enxampat.
La Llei ha caigut implacable sobre els adúlters i ha condemnat la bruixa a la foguera i el polígon a l’exili (la Llei Poligonal de l’Adulteri és molt severa respecte d’aquells qui el practiquen).
Han encès la foguera al bell mig de la plaça del Mercat, davant del polígon i als ulls de tota la població. Quan de la bruixa només en quedaven cendres han dut el polígon a terres llunyanes.
És per això que les bruixes porten dol. Per ella; i també per ell.•

*polígon m. Individu geomètric amb un nombre variable de cares. Mira-te’l, amb aquest barret sembla el rei dels polígons. Hi ha polígons, poligonets i cagamandúrries.