Els espies
Eduard Ribera
(Text inclòs al volum Oficis específics, 1996)
Després de la descomposició política de la URSS, una de les primeres notícies que van circular, i que van recollir alguns diaris i televisions sensacionalistes de tot el món, explicava que un dels edificis més emblemàtics de l’antiga administració soviètica, al cor de Moscou, tenia una curiosa particularitat. Pocs dies abans de la inauguració oficial de l’edifici, els inspectors d’habitatges Sergei Zurinov i Victor Poplievi, en realitzar una comprovació rutinària de l’ascensor, es van adonar —no sense esgarrifança— que quan pitjaves el polsador per pujar a la 3a planta no accedies a la 3a planta sinó a un dels portals que hi ha a la plaça Reial de Barcelona, al barri antic de la ciutat.
L’experiència la van viure en la pròpia pell els camarades Zurinov i Poplievi el 23 de juny de 1968, i d’ençà d’aquest fet l’ascensor va quedar zelosament custodiat, les 24 hores del dia, per soldats de la màxima fidelitat al règim comunista. Les autoritats soviètiques no s’explicaven el misteri i, en un principi, en vista que no hi havia cap solució tècnica possible, es va parlar de destruir l’ascensor i, fins i tot, d’enderrocar l’edifici. Però, atesa la urgència que requerien les oficines per a l’administració soviètica, va predominar el sentit comú i, prèvia clausura de l'elevador, es va inaugurar l’edifici, tot i l’inconvenient que suposava per als funcionaris i per als pobres contribuents moscovites haver de pujar a peu fins a la 7a planta.
El Bonifaci Durany, el taxista que va dur els camarades Zurinov i Poplievi des de la plaça Reial de Barcelona fins a l’aeroport del Prat de Llobregat, aquella nit de del 23 de juny de 1968, enmig del sarau de la nit de Sant Joan, va morir uns anys més tard convençut que els dos russos que, amb penes i treballs a causa del desconeixement lingüístic, li havien demanat el servei eren espies dels serveis secrets soviètics i en tots els dinars familiars sempre explicava la mateixa anècdota, sota la mirada incrèdula de la seva dona i dels seus sis fills.
Actualment, l’edifici és propietat d’una cadena nordamericana d’agències de viatges que, en assabentar-se de la notícia, immediatament va enviar uns delegats a Moscou perquè realitzessin la compra. No se sap amb exactitud, però corre la brama que en van pagar molts milions de rubles.•