El missatger de Marató. El pas del temps es manifesta en la part externa de totes les coses. Canvien les aparences, l’envoltori extern, l’etèria màscara retràctil. Però no pas l’essència. Ni molt menys el pensament. Si bé la tecnologia ens ha dut en dos mil cinc-cents anys a molta distància teòrica del mític missatger de Marató, no som molt lluny dels seus conflictes personals o socials; no som, no podem ser, tan diferents. Els maldecaps quotidians d’aquell heroi podrien ser perfectament els nostres propis maldecaps, ben actuals, igualment irresolubles, perfectament dramàtics en el seu moment concret i en el seu context determinat. Al capdavall, què ens separa de les seves angoixes particulars, dels seus conflictes amorosos, dels seus dilemes existencials, dels seus problemes socials o econòmics?
El missatger de Marató és l’etern subordinat. Algú, després de la batalla, va dir “tu, missatger, corre, vés a Atenes a anunciar la victòria” i ell no va fer més que creure les ordres rebudes; i encara va tenir temps d’afegir el superior “i no t’aturis per res del món”. I la cursa imparable li va costar la vida. És aquest fet que el convertí en mite, en l’heroi anònim que tots portem dintre. Si no hagués mort, ningú no hagués recordat mai la batalla de Marató i els Jocs Olímpics perdrien la seva cursa més emblemàtica.
El combat diari té lloc actualment als despatxos, als passadissos, als supermercats, a les biblioteques, als ajuntaments, als palaus... I tot de missatgers de Marató corren sense parar pels carrers i per les carreteres. Exhaustos, gairebé sense alè, proclamaran “hem guanyat la batalla contra els perses”. I després agafaran l’automòbil, o l’autobús, i se n’aniran cap a casa seva i la seva dona o el seu amant els preguntaran “que tal, has tingut un bon dia?”. I els missatgers respondran “bastant bo, hem guanyat la batalla contra els perses”. I després sortiran a sopar, aniran al cine i se n’aniran a dormir cansats de la cursa del dia. Però no es convertiran mai en mites, perquè no moriran deprés de la batalla que es repeteix a diari.• <2002